La vella monserrat desperta el barri a cops d'escombra tot cantan les primeres persianes sobren feixuges badallant.
Rere el vidre entelat,el cafeter assegura que no era penal i es desfa la conversa igual que el sucre d'un tallat.
Bon dia ningu ho ha demanat pero fa bon dia damunt els caps un sol ben insolent il.lumina descarat tot l'espectacle de la gent.Al bell mig de la plaça la peixatera pren paciencia amb la cunsol que remuga i regala grans bafarades d'alchol. I al perdis reposant l'avi Josep no es deixa perdre cap detall i amb esguard es pregunta quants dies més té de regal.
Bon dia...
Nens xisclant, olor a pixum de gat, veïnes que un cop h as passat et critiquen.
Gen llençant la brossa d'amagat i un retardat que amb ulls burlets et mira i diu
Bon dia...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada